REC és una pel·lícula
de terror espanyola dirigida per Jaume Balagueró i Paco Plaza.
Escrigueren un guió
que es mantingué en secret, no tant sols per la premsa, sinó també per tot l’equip.
El rodatge de la pel·lícula fou gairebé del tot improvisat.
Els actors hagueren
de realitzar una feina grandiosa per familiaritzar-se amb els personatges. D’aquesta
manera, podrien reaccionar davant del que es trobessin.
L’operador de càmera,
que tampoc coneixia el que passaria, s’anava trobant amb les situacions i havia
de reaccionar de pressa, mostrant tot el que succeïa a escena. A més, al ser l’única
càmera que gravava la pel·lícula, no era possible col·locar diversos plans o
punts de vista. Eren els únics ulls per mostrar-ho tot a l’espectador.
Els efectes
de so i efectes especials també ho tenien molt complicat. El més normal en un
rodatge és que es gravi un pla específicament per cada efecte, però aquí havien
de posar els efectes en funcionament a meitat d’un pla que després continuava. És
una pel·lícula molt sofisticada i complexa que aparenta molta senzillesa.
"Nosotros creamos una realidad falsa y luego enviamos a un equipo de TV para que lo contase" digué Paco Plaza a una roda de premsa.
La segona entrega situa la història pocs minuts després dels últims esdeveniments de la primera part. El rodatge d'aquesta pel·lícula durà tant sols sis setmanes. Aquesta pel·lícula comptà amb sis càmeres en total. A més, quan començaren a rodar, una de les càmeres estava en visió nocturna i així és com quedà definitivament la pel·lícula.
Està rodada com un fals documental, un gènere de cinema i televisió que imita els codis desenvolupats pels documentals en una obra de ficció. La pel·lícula és narrada per un parell de periodistes de televisió, que van a documentar com és la vida nocturna d’una estació de bombers amb l’esperança de gravar alguna missió important. A la caserna de bombers reben una trucada d’emergència d’un edifici, que responen dos bombers acompanyats dels periodistes.
La primera entrega d'aquesta pel·lícula, estrenada el 23 de novembre de 2007, va guanyar quatre
premis al festival de Sitges (Millor director, Millor actriu, Gran
premi del Públic per millor pel·lícula, Premi de la critica per millor
pel·lícula), dos Goya (Goya a la millor actriu revelació, Goya al millor
muntatge) i va estar nominada a un tercer Goya que no va aconseguir guanyar (Goya als
millors efectes especials).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada