James Barry

Va néixer el 9 de novembre de 1795. Fou un important cirurgià que treballà com a assistent d’hospital per l’exèrcit britànic. Serví a la batalla de Waterloo, a la India i a Sud-àfrica. Després de viatjar per gran part del món, tornà a Gran Bretanya (després d’haver contret la febre groga) i es retirà.

El 25 de juliol de 1865 Barry mor. En el moment de fer-li l’autòpsia, els metges, observaren sorpresos que el doctor James Barry era en realitat una dona.

Actualment, s’han fet diverses hipòtesis sobre la seva identitat. Es creu que el seu nom real era Miranda Stuart i que s’havia canviat el nom i el sexe per tal de poder formar-se en el camp de la medecina i treballar de cirurgiana a hospitals i a l’exèrcit, ja que en aquella època no estava permès l’accés d’una dona a aquesta professió.

I, com Miranda Stuart, són moltes les dones que, al llarg de la historia, s’han vist obligades a fingir qui i que eren per tal de poder dedicar-se a allò que elles volguessin, sense limitacions per ser dones.

Cementiris

La paraula cementiri té un origen prou curiós. Prové del grec “koimetérion” i significa dormitori. Però des de quan ens dediquem a enterrar als difunts? Doncs des de la prehistòria.

Quan en el neolític aparegué l’agricultura, els homes prehistòrics contemplaren que si plantaven una llavor (aparentment sense vida) i la regaven i cuidaven, aviat en creixia un brot. Aquest anava creixent i convertint-se en una preciosa planta d’on podien treure aliments diversos.

Així que, després de molta reflexió arribaren a una conclusió. Que la terra creava vida a partir d’una cosa morta. Llavors, començaren a enterrar als morts per veure si així tornaven a la vida. Em resulta curiós veure que, un costum de fa tants anys, segueix fent-se actualment amb ben poques modificacions, si és que n’hi ha alguna.