La felicitat: una necessitat o un caprici?

A la prehistòria, les persones vivien uns 20 o 30 anys, si arribaven. Això comportava que no tenien temps per preocupar-se de res més que de sobreviure.
Al llarg dels anys, l'esperança de vida ha augmentat considerablement. El fet de que visquem una mitjana de 80 anys, provoca que no tenim pressa. Esperem a les vacances o al cap de setmana o, simplement, a plegar de la feina o l'escola; per poder gaudir. Dediquem bona part del dia a aquestes tasques i només uns moments a viure. És comprensible que, amb la gran esperança de vida que tenim, no sentim que el temps passa. Aquesta sensació es dóna en gent gran que ja ha comprovat que el temps passa inexorablement. Però, la veritat és que l'esperança de vida és tan sols una xifra matemàtica. Que aquesta esperança sigui de 80 anys (en el cas d'Espanya), no significa que totes les persones que visquin a Espanya hagin de viure aquesta quantitat exacta d'anys. Algunes persones viuran més temps, d'altres menys. Com que no podem saber quan morirem, el meu consell és: <<Gaudiu de cada moment com si fos l'últim.>>
Seguiu l'exemple d'Steve Jobs, qui en un discurs a la universitat d'Stanford digué: "Cada dia, abans de sortir de casa, em pregunto si aquell fos l'últim dia de la meva vida voldria fer el que estic a punt de fer. Si durant molts dies la meva resposta és no, és hora de fer un pensament."

Riure és una bona manera de no desaprofitar el temps. Però, tot i així  ens costa molt riure. Creiem que per somriure es necessita un motiu: que estàs en una festa i tu passes bé, que t'han explicat alguna cosa divertida, etc. Però no es necessita una raó per voler ser feliç. Per què no podem anar caminant per la ciutat amb un somriure als llavis sense que hi hagi una situació divertida? 

Vull proposar un exercici de reflexió. Quan es mor algú proper a nosaltres, sentim tristesa. Això significa que ens sap greu que aquella persona no pugui continuar en aquest món. La meva pregunta és: <<Ens sap greu marxar per por del que trobarem o sabem que aquest món té coses precioses a oferir-nos i ens fa llàstima perdre-les?>>. 

Sigui quina sigui la vostra resposta, si us plau féu l'esforç de preguntar-vos que trobaríeu a faltar de la vostra vida. Mireu aquest vídeo. Com a la pel·lícula "Cadena de Favors", no seria preciós que tot el planeta s'unís per fer una cadena de somriures, per aconseguir que somriure ens sigui innat. 

Us demano que aporteu una anella a aquesta cadena. Ajudeu-me a fer que aquest món sigui un lloc millor. 

Help me to make this world a better place.