Caga Tió

El tió és una tradició catalana nadalenca que consisteix en que un tronc apareix de sobte un dia a les llars on hi ha infants i hi perdura fins la nit de Nadal. Durant aquest temps se’l tapa amb una manta i se li dóna menjar. El dia 24 o 25 de desembre tots els nens i nenes de la casa es col·loquen al seu voltant cantant-li cançons mentre el colpegen amb un bastó per fer que el tió cagui regals pels més petits.

Però d’on prové aquesta tradició? Antigament, la fusta de l’arbre era el punt de partida per a moltes coses necessàries i quotidianes: els mobles, les eines, les bigues de les cases.  

El tió no era altre cosa que el tronc que cremava a la llar de foc. Aquest tronc, al cremar, produïa béns tan preciosos com l’escalfor i la llum, i de forma simbòlica oferia presents. Així doncs, el seu origen prové d’una celebració com a agraïment i reconeixement de la importància de la fusta dels arbres a les llars.

Amb el temps va anar-se convertint en la tradició que és actualment, tot i que abans la tradició consistia en que els nens havien d’escollir un tronc i s’encarregaven també de fer que aquest cobrés vida; col·locant-li ulls, nas i, sobre tot, boca. 

Aquest vídeo narra la llegenda del tió.

I aquest vídeo d'aquí mostra una cançó de les que es canten per fer cagar el tió, amb dibuixos que escenifiquen la lletra de la cançó.