dimarts, d’abril 24, 2012

No tot és el que sembla

Què opineu dels enterraments? Creieu que quants més diners us hi gasteu millor serà? Doncs Publio Virgilio Marón, un fill de pagesos de l’època romana i escriptor de l’Eneida, sí que ho creia.
Es gastà 800.000 sestercis romans (uns 120.000 euros actuals) en un funeral. Al contrari del que seria imaginable, no era el funeral d’un germà ni d’un pare; ni tan sols el seu propi funeral. El funeral en que es gastà aquestes exorbitants xifres era el de la seva mascota. I aquesta mascota és alhora sorprenent. No, no era un gos. No, tampoc era un gat. Era una mosca. Aquest home contractà una orquestra de 50 músics, un munt d’escriptors importants de l’època perquè recitessin poemes i fins i tot unes dones perquè ploressin la mort del insecte. El més cridaner fou el mausoleu que construí perquè la mosca descanses en pau.
Tothom pensà que s’havia tornat boig, però un any més tard es descobrir els verdaders motius de Virgili. Aquest tenia amics a les altes esferes i l’informaren de que estaven a punt d’aprovar una nova llei. Amb aquesta llei podrien expropiar terres als latifundistes per entregar-les als soldats retirats. Però tenia una excepció, no s’expropiarien terres que continguessin tombes.

D’aquesta manera no perdé les seves possessions.  

dilluns, d’abril 23, 2012

Dia fatídic

El 23 de març és el dia mundial del llibre. Però, per què?
Resulta que el 23 d'abril de diversos anys, han mort molts autors destacats (Wordsworth, Shakespeare, Cervantes, i molts d'altres). Per això, l'any 1930 sorgí una iniciativa per part de l'escriptor valencià Vicent Clavel Andrés de suggerir aquest dia com a dia Mundial del Llibre. Així, s'utilitzà una data tan fatídica per rememorar i honorar els llibres i els seus escriptors.

Feliç Día del Llibre!

dimarts, d’abril 17, 2012

Quines coses de robar.


L’estiu del 2007 va aparèixer al New York Post una notícia sorprenent.

A una zona concreta, a una platja de Hongria; cada hivern cobrien les platges amb una espècie de carpa per evitar que la gent es banyés. En arribar l’estiu, retiren les carpes i deixen a la vista la platja. La sorpresa fou que, en destapar la platja veieren que no n’hi havia.
Mentre la platja estava coberta, algú va aprofitar per robar-la. Van aprofitar per robar els para-sols, les cabanyes de fusta i les botiguetes. Però no només van robar això. Van robar una cosa molt més important, una cosa gairebé imprescindible en una platja. La sorra. Sí, ho heu llegit bé. Van robar 6.000 metres cúbics de sorra de la platja.
Realment la gent roba coses ben estranyes!