Es gastà 800.000
sestercis romans (uns 120.000 euros actuals) en un funeral. Al contrari del que
seria imaginable, no era el funeral d’un germà ni d’un pare; ni tan sols el seu
propi funeral. El funeral en que es gastà aquestes exorbitants xifres era el de
la seva mascota. I aquesta mascota és alhora sorprenent. No, no era un gos. No,
tampoc era un gat. Era una mosca. Aquest home contractà una orquestra de 50
músics, un munt d’escriptors importants de l’època perquè recitessin poemes i
fins i tot unes dones perquè ploressin la mort del insecte. El més cridaner fou
el mausoleu que construí perquè la mosca descanses en pau.
Tothom pensà que
s’havia tornat boig, però un any més tard es descobrir els verdaders motius de
Virgili. Aquest tenia amics a les altes esferes i l’informaren de que estaven a
punt d’aprovar una nova llei. Amb aquesta llei podrien expropiar terres als
latifundistes per entregar-les als soldats retirats. Però tenia una excepció,
no s’expropiarien terres que continguessin tombes.
D’aquesta manera
no perdé les seves possessions.
