Tots tenim els nostres motius

Thomas Alva Edison fou un inventor Estatunidenc que va patentar més de mil invents, entre els quals destaca la bombeta ja que és el seu invent més famós. Es diu que tot allò amb que hom acaba ajudant a la gent, comença amb la intenció d’ajudar-se a un mateix. I aquest és precisament el cas d’Edison. És cert que, amb la invenció de la bombeta, ajudà molt a la humanitat provocant grans avenços en la tecnologia mundial. Però el seu projecte començà a interessar-lo per un motiu personal. Thomas Edison, des de ben petit i al llarg de gran part de la seva vida, tingué por a la foscor. Per aquest motiu, provà deu mil filaments de diversos materials fins que un s’encengué. Quan hagué aconseguit trobar el filament correcte i la bombeta començà a il·luminar-se, un periodista sol·licità una entrevista. En aquesta entrevista, el periodista preguntà a l’inventor què pensava en aquell moment dels seus 9999 errors abans de trobar el filament correcte. Edison respongué: “No vaig fallar 9999 cops. Tan sols vaig trobar 9999 maneres de fer que una bombeta no funcioni.”
(Frase original en anglès: I have not failed. I've just found 9999 ways that won't work.) 

Segur que no m'enganyes.

La llei, en un concepte polític, és un norma jurídica, de caràcter general i obligatori, dictada pels òrgans estatals o autonòmics als quals la Constitució i els estatuts d'autonomia atribueixen el poder legislatiu.

Tot i així les lleis no sempre tenen lògica. De fet, hi ha moltes lleis a la gran majoria dels països del món que són absurdes o irreals. Aquí us deixo unes quantes que em resulten curioses i, fins i tot, gracioses.

Canadà: és il·legal intentar aprendre bruixeria.

Illinois (Estats Units): és il·legal que un monstre entri dins dels límits de les ciutats.

Texas (Estats Units): Quan dos trens s’ajunten en una cruïlla, tots dos han d’aturar-se i cap dels dos pot continuar endavant fins que l’altre tren hagi marxat.

Idaho (Estats Units): està prohibit portar armes ocultes, a menys que s’exhibeixin públicament.

Iowa (Estats Units): els cavalls no estan autoritzats per menjar boques d’incendi.

Carolina del Nord (Estats Units): si un home i una dona, que no són matrimoni es registren en un hotel com a matrimoni, segons les lleis de l’Estat a partir d’aquell moment estan oficialment casats.

Pennsylvania (Estats Units): és il·legal dormir en un congelador.

Chicago (Estats Units): està prohibit menjar en un lloc que estigui ardent.

Atlanta (Estats Units): està prohibit lligar una girafa a una farola.

Singapur: està prohibit vendre xiclets.

Australia: està prohibit canviar una bombeta, sinó ets electricista.

Filipines: els cotxes amb matricules acabades en 1 o 2 no poden circular els dilluns de les 7 del matí a les 7 del vespre, els acabats amb 3 o 4 no poden circular els dimarts en les mateixes hores, i així fins arribar als acabats en 9 o 0, que no poden circular els divendres. Els dissabtes i diumenges poden circular tots els cotxes.

França: està prohibit fer fotografies de policies o dels seus cotxes, inclús si només surten en un segon pla.

Alemanya: un coixí pot ser considerat un arma “passiva”.

Dinamarca: els restaurants no poden cobrar l’aigua excepte si l’aigua porta gel o trossos de llimona.

Noruega: les begudes que continguin més de 4,75% d’alcohol no podran ser venudes en època d’eleccions.

Anglaterra: és il·legal morir al Parlament britànic. També és il·legal penjar un llit de la finestra i estar borratxo en possessió d’una vaca. 

Pot semblar una broma però no ho és. Tot això és completament real. I  a més, no són les úniques lleis absurdes ni els únics països en que es troben.

Una feina absurda

Juràssic Parc és una pel·lícula estatunidenca estrenada al 1993 dirigida per Steven Spielberg, i que està bassada en la novel·la de Michael Crichton. Fou una pel·lícula que obtingué tres premis Óscar, i que aconseguí una gran popularitat i èxit entre el públic. Un d’aquests premis fou als millors efectes especials. I, realment hi posaren molta dedicació als efectes especials. Els tècnics estigueren un any sencer construint un nadó de dinosaure, al qual s’havia de pujar un dels nois en una escena concreta. Després de rodar la pel·lícula sencera, durant la edició Steven Spielberg decidí que aquella escena (en la que es muntaven sobre el dinosaure) tallava el curs de l’argument i l’eliminà.

Així que, després d’un any de feina per construir aquest dinosaure, no s’utilitzà per res. 

Il·lusions òptiques

Quan els nostres ulls veuen una imatge, la retina la capta i transmet la informació que ha vist a través d’impulsos nerviosos, al cervell. En arribar al cervell, aquest ha d’interpretar la informació rebuda. Llavors, és quan el nostre cos envia les ordres corresponents perquè el nostre cos reaccioni al que veu. Però, en ocasions el cervell no interpreta correctament la informació i es produeixen il·lusions òptiques.

Aquestes d’aquí són imatges d’algunes il·lusions òptiques. Després de cada una hi ha una breu explicació de que provoca aquesta distorsió de la realitat.

Una il·lusió molt típica: una imatge que dóna sensació de moviment. 

L'explicació és senzilla, és un efecte similar al que produeix el cinema. Cada cercle està seguit per un altre, que és igual a l'anterior però està girat. Quan els nostres ulls miren un cercle i després un altre es produeix aquesta sensació de moviment.

Aquesta il·lusió és un altre clàssic. La il·lusió està en que la casella anomenada A i la casella anomenada B, són del mateix color. 

En la segona imatge, sembla que A sigui negre i B blanca.

Però si mirem la última imatge, veurem que són del mateix color.

Al contrari del que molts es puguin imaginar, no s'ha canviat el color de les caselles ni hi ha cap truc per l'estil.

El que passa és que, en la segona imatge, la casella B està a l'ombra del cilindre verd. En veure una ombra (encara que potser hi haurà gent que fins ara no ho haurà notat), el nostre cervell assumeix que la casella B ha de ser més clara perquè les ombres enfosqueixen els objectes que tapen. Així, ens crea la impressió de que és blanca (o gris clar).