No tot és el que sembla

Què opineu dels enterraments? Creieu que quants més diners us hi gasteu millor serà? Doncs Publio Virgilio Marón, un fill de pagesos de l’època romana i escriptor de l’Eneida, sí que ho creia.

Es gastà 800.000 sestercis romans (uns 120.000 euros actuals) en un funeral. Al contrari del que seria imaginable, no era el funeral d’un germà ni d’un pare; ni tan sols el seu propi funeral. El funeral en que es gastà aquestes exorbitants xifres era el de la seva mascota. I aquesta mascota és alhora sorprenent. No, no era un gos. No, tampoc era un gat. Era una mosca. Aquest home contractà una orquestra de 50 músics, un munt d’escriptors importants de l’època perquè recitessin poemes i fins i tot unes dones perquè ploressin la mort del insecte. El més cridaner fou el mausoleu que construí perquè la mosca descanses en pau.

Tothom pensà que s’havia tornat boig, però un any més tard es descobrir els verdaders motius de Virgili. Aquest tenia amics a les altes esferes i l’informaren de que estaven a punt d’aprovar una nova llei. Amb aquesta llei podrien expropiar terres als latifundistes per entregar-les als soldats retirats. Però tenia una excepció, no s’expropiarien terres que continguessin tombes.

D’aquesta manera no perdé les seves possessions.