El quatre escrit en nombres romans és IV, tot i així en molts rellotges s’escriu IIII. Aquesta visió sobta bastant i, sovint, es creu que el fabricant ha comès un greu error o alguna cosa per aquest estil. La veritat és que aquest error ve de molt més lluny. Hi ha varies teories i totes molt curioses. La primera teoria narra la història d’un rellotger que, per error, escrigué IIII enlloc de IV en un rellotge del rei. El monarca en veure l’error ordenà que s’executés al rellotger. A partir d’aquell moment la resta de rellotgers ho escrigueren així expressament, en senyal de protesta. La segona teoria dóna un argument estètic a l’error. Escrit malament, hi ha quatre hores amb I, quatre hores amb V i quatre hores amb X. A més, també és més fàcil llegir el nombre IIII que el nombre IV amb la inclinació de l’esfera del rellotge. La darrera teoria diu que al rei Lluís XIV de França li agradava més i va ordenar que tots els rellotges fossin així, i ha quedat com una costum entre rellotgers. Totes són històries verídiques tot i que no se sap molt bé quina d’aquestes teories és la que esdevingué aquesta costum que ha perdurat fins als nostres dies.
Va néixer el 9 de novembre de 1795. Fou un important cirurgià que treballà com a assistent d’hospital per l’exèrcit britànic. Serví a la batalla de Waterloo, a la India i a Sud-àfrica. Després de viatjar per gran part del món, tornà a Gran Bretanya (després d’haver contret la febre groga) i es retirà.
El 25 de juliol de 1865 Barry mor. En el moment de fer-li l’autòpsia, els metges, observaren sorpresos que el doctor James Barry era en realitat una dona.
Actualment, s’han fet diverses hipòtesis sobre la seva identitat. Es creu que el seu nom real era Miranda Stuart i que s’havia canviat el nom i el sexe per tal de poder formar-se en el camp de la medecina i treballar de cirurgiana a hospitals i a l’exèrcit, ja que en aquella època no estava permès l’accés d’una dona a aquesta professió.
I, com Miranda Stuart, són moltes les dones que, al llarg de la historia, s’han vist obligades a fingir qui i que eren per tal de poder dedicar-se a allò que elles volguessin, sense limitacions per ser dones.
La paraula cementiri té un origen prou curiós. Prové del grec “koimetérion” i significa dormitori. Però des de quan ens dediquem a enterrar als difunts? Doncs des de la prehistòria.
Quan en el neolític aparegué l’agricultura, els homes prehistòrics contemplaren que si plantaven una llavor (aparentment sense vida) i la regaven i cuidaven, aviat en creixia un brot. Aquest anava creixent i convertint-se en una preciosa planta d’on podien treure aliments diversos.
Així que, després de molta reflexió arribaren a una conclusió. Que la terra creava vida a partir d’una cosa morta. Llavors, començaren a enterrar als morts per veure si així tornaven a la vida. Em resulta curiós veure que, un costum de fa tants anys, segueix fent-se actualment amb ben poques modificacions, si és que n’hi ha alguna.
Avui en dia tothom coneix aquest nom. Inclús, encara que no tinguis ni idea de qui és, tots em sentit aquest nom algun cop. I també és molta la gent que, tot i que no sap perquè, és conscient de que fou un gran científic.
Albert Einstein fou un científic alemany que féu varis descobriments però el més conegut és l’anomenada Teoria de la Relativitat.
Tenint en compte que fou Premi Nobel de Física seria lògic creure que era un nen prodigi, que estudiava molt i treia molt bones notes sempre. Però la veritat és que no fou així. Mai fou un bon alumne. És cert que sempre se’n sortia molt bé amb les matemàtiques i la física però no mostrava cap mena d’interès en la resta d’assignatures. Fins i tot, es matriculà a un batxillerat de Munich però abans d’acabar el curs abandonà els estudis. La seva família intentà matricular-lo a una universitat però suspengué l’examen d’accés a causa de les seves deficients notes de lletres.
En aquesta imatge es veu la torre anomenada Taipei 101 que mostrà la famosa equació de la Teoria de la Relativitat E=m·c2 durant l’esdeveniment mundial de la física de l’any 2005.