James Barry

Va néixer el 9 de novembre de 1795. Fou un important cirurgià que treballà com a assistent d’hospital per l’exèrcit britànic. Serví a la batalla de Waterloo, a la India i a Sud-àfrica. Després de viatjar per gran part del món, tornà a Gran Bretanya (després d’haver contret la febre groga) i es retirà.

El 25 de juliol de 1865 Barry mor. En el moment de fer-li l’autòpsia, els metges, observaren sorpresos que el doctor James Barry era en realitat una dona.

Actualment, s’han fet diverses hipòtesis sobre la seva identitat. Es creu que el seu nom real era Miranda Stuart i que s’havia canviat el nom i el sexe per tal de poder formar-se en el camp de la medecina i treballar de cirurgiana a hospitals i a l’exèrcit, ja que en aquella època no estava permès l’accés d’una dona a aquesta professió.

I, com Miranda Stuart, són moltes les dones que, al llarg de la historia, s’han vist obligades a fingir qui i que eren per tal de poder dedicar-se a allò que elles volguessin, sense limitacions per ser dones.

Cementiris

La paraula cementiri té un origen prou curiós. Prové del grec “koimetérion” i significa dormitori. Però des de quan ens dediquem a enterrar als difunts? Doncs des de la prehistòria.

Quan en el neolític aparegué l’agricultura, els homes prehistòrics contemplaren que si plantaven una llavor (aparentment sense vida) i la regaven i cuidaven, aviat en creixia un brot. Aquest anava creixent i convertint-se en una preciosa planta d’on podien treure aliments diversos.

Així que, després de molta reflexió arribaren a una conclusió. Que la terra creava vida a partir d’una cosa morta. Llavors, començaren a enterrar als morts per veure si així tornaven a la vida. Em resulta curiós veure que, un costum de fa tants anys, segueix fent-se actualment amb ben poques modificacions, si és que n’hi ha alguna.

Albert Einstein

Avui en dia tothom coneix aquest nom. Inclús, encara que no tinguis ni idea de qui és, tots em sentit aquest nom algun cop. I també és molta la gent que, tot i que no sap perquè, és conscient de que fou un gran científic.

Albert Einstein fou un científic alemany que féu varis descobriments però el més conegut és l’anomenada Teoria de la Relativitat.

Tenint en compte que fou Premi Nobel de Física seria lògic creure que era un nen prodigi, que estudiava molt i treia molt bones notes sempre. Però la veritat és que no fou així. Mai fou un bon alumne. És cert que sempre se’n sortia molt bé amb les matemàtiques i la física però no mostrava cap mena d’interès en la resta d’assignatures. Fins i tot, es matriculà a un batxillerat de Munich però abans d’acabar el curs abandonà els estudis. La seva família intentà matricular-lo a una universitat però suspengué l’examen d’accés a causa de les seves deficients notes de lletres.

Aquesta anècdota m’ha semblat interessant d’explicar en la meva primera entrada ja que sovint resulta estrany o difícil de creure que un científic famós o algú que és conegut per la seva intel·ligència i els descobriments que ha fet, no sempre hagi estat així. Sovint creiem que aquells que arriben lluny és perquè han nascut amb dots especials. Però molt pocs cops és així. En general, el que duu lluny a les persones és l’esforç i l’ambició. No s’ha de tenir res d’especial per canviar el món, només creure-s’ho i no rendir-se.

En aquesta imatge es veu la torre anomenada Taipei 101 que mostrà la famosa equació de la Teoria de la Relativitat E=m·c² durant l’esdeveniment mundial de la física de l’any 2005.

PRESENTACIÓ

Hola! Benvinguts al meu bloc: "Una forma curiosa de veure el món".

En aquest bloc publicaré una entrada a la setmana.

Les entrades d'aquest bloc parlaran de curiositats. Coses curioses d'altres cultures o tradicions, del curiós origen de coses molt populars, característiques peculiars d'animals o plantes, i molts d'altres temes que cridin l'atenció del públic. També parlaré del significat de les paraules o els noms de persones, llocs, animals, plantes, etc.

Espero que us agradi.